Avui, sí: ha estat un bon dia!

Per fi! Tot ha anat bé, així ho esperava... però a vegades em venia el cap el “i si..”, odiós “i si..”. Després dels nervis d’aquests últims dies, m’han donat una bona noticia. Crec que avui dormiré tranquil·la (i no només jo).

Aquests últims mesos no han estat pas dolents, hi he intentat pensar el menys possible i sempre fer-ho de manera optimista o almenys això mostrava cara els altres. No hi he volgut donar voltes, no hi he volgut pensar massa, però crec que inconscientment hi havia una part de mi que hi pensava. Davant dels altres no he plorat per aquest motiu, els veia preocupats i capficats i no era bo demostrar que jo també n'estava de nerviosa. Hi havia dies que només tenia ganes de plorar però no per això en concret sinó pels nervis acumulats, per tot plegat, perquè un simple problema el veia una muntanya. M’han fet molt de costat. Avui, vaig a dormir ben tranquil·la. Bona nit!