La meva última classe...
Avui ha estat la última classe de la carrera. M’ha fet molta peneta. I sé que pot sonar un tonteria i per molta gent ho és, però a mi realment m’ha fet una mica de cosa. A les 11 hem acabat la última classe i just quan aplaudíem a la professora, he recordat que era l’últim aplaudiment que faria acomiadant una assignatura.
Quan hem acabat he anat al bar i m’he trobat amb en V. (que havia fet campana per poder estudiar) i m’ha preguntat què es sentia en acabar la última classe de la carrera, no he sabut que dir-li i m’he posat a riure i ens hem mirat i he pensat que com amb ell, hi ha molta gent amb qui no tornaré a coincidir!
Per un costat estava super contenta perquè és bo acabar etapes però d’altra banda em sap greu deixar-ho tot. El problema és que no enyoraré els exàmens i les classes i les pràctiques, nono, sinó que enyoraré les estones de bar i les persones que he conegut i les conyes a mig de classe i els cafetons de bon matí quan quasi no pots obrir els ulls i les llargues xerrades al pati amb la M. i la N. explicant-nos el cap de setmana i els nostres dilemes existencials o simplement explicant-nos les tonteries que ens passen o mil coses estranyes!
I ara hauria d’estar estudiant però cada cop que miro els apunts i penso que ja està, que en dos dies hauré acabat exàmens i hauré fet el sopar de gala i m’hauré acomiadat de tothom i més, m’agafen ganes d’aferrar-me a aquest moment i no deixar-lo escapar...
(odio estar d’aquest nostàlgic, però no ho puc evitar)
**i per acabar aquest post super-nostàlgic amb llagrimeta inclosa, doncs poso la cançó d’U2-Stay (Faraway, So Close!) perquè el videoclip és a Berlín i avui m’hi han fet pensar i encara m’ha agafat més enyorança de tot!**
7 comentaris:
Encetem un micacocomentari tuna...
Triste y sola,
sola se queda la escuela
triste y llorosa,
se queda la facultaaaaaaaa aaa aaad
y la tiiiiiiiikis
y la tiiiiiiiiiikisssss estudiaaaando
para el exaaaaaaaaaaaaamen
paaaaara el exaaaaaamen fiiiiinaaaal
;)
És un moment que ha d'arribar. Malauradament en aquesta vida tot arriba i tot acaba. Els records bons ja són teus i ningú te'ls pots robar, dels dolents segur que alguna cosa pots aprendre i de la gent, ai la gent... la gent va i ve, són com onades del mar.
Molta força companya !! Fota-li una darrera empenta.
PS: Ja ens contaràs el sopar eh? ;)
jajajajjaajjajajaja!!
He rigut molt amb la tuna, m'he emocionat i tot!! jajajajajja!!
Així no hi ha manera d'estudiar!!!
i pel que fa al sopar de gala, explicaré el que pugui recordar que ja se sap que l'alcohol... ;)
(segurament sí que serà un post d'aquells d'afagar kleenex i vinga llagrimeta...)
Ostres, jo no recordo la meva última classe que trist!
El que recordo és que vaig acabar la carrera amb unes pràctiques, que no feiem a la universitat sinó a una empresa. El meu record de les úlimes classes són les pràctiques, però el que és entrar per ultima vegada a una aula... no ho recordo...
Bé, recordo le sganes terribles que tenia d'acabar, molts dels meus amics havien agafat especialitats diferents a la meva i o no coïncidiem en horari o ja havien acabat i em sentia una mica sola...
Pensa que ja quasi estàs de vacances!
Ains, Tikis... tu creus que està bé això???? Buaaaaaah! Jo també acabo ja... em queden dos examens, i ja haurè acabat totes les classes de la carrera, si tot va bé... bufffff...
T'entenc perfectament, fa molta pena deixar-ho... però les èpoques passen...
Inia: és normal no recordar la última classe, o almenys quasi tota la gent que conec que ha acabat no ho recorda i ni tan sols hi van donar importància. Però jo porto com una setmana així "nyonya" i recordant i fent saber a tothom les últimes vegades de tot... Sóc una exagerada, ho sé! però es que em fa una mica de pena... :(
Alepsi: Tot anirà bé (perquè no pot anar malament ara...) i estic segura que d'aquí poquet podrem cridar ben fort que ja hem acabat! :) (Hem de ser optimistes! jeje)
uufff... aferrar-se al temps. Jo estic en segon i t´assegure que estic patint de vore que ja vaig a tercer i els dos anys que he viscut i que han passat volant són el dos anys que hem queden :(
A més, a l´estiu solc anar-me´n a algun lloc i conéixer gent, canviar d´aires... i no et pots ni imagianr com em senc quan torne. jo sola podria fer el trasvasse de l´Ebre xDDD. És pel pensar que això que has viscut, en eixes condicions, en eixes persones, tots eixos moments se´n van i no tornen. Está clar que dá ltres en vindran, però no puc evitar recordar-ho i agarrar-me molta molta melangia!
olen_nska: només et puc dir que disfrutis i aprofitis molt molt i molt aquests dos anyets que et queden! que passen molt ràpid però que no deixis de fer res que et vingui de gust fer! Ara mateix em fas una enveja (sana, eh?) quan penso que encara et queden dos anys d'uni per disfrutar!!
Però bé, sempre queden els records i les bones estones, que això ja no ens ho treu ningú! :)
Publica un comentari a l'entrada