Acaba l'agost...

A diferencia d’altres anys, tinc ganes que acabi aquest agost. Segurament aquest estiu no ha estat el què m’esperava. Moltes vegades allò que s’espera i es planeja amb més ganes no surt com un voldria, però tampoc em vull/puc queixar.

El mes de juliol vaig fer moltes coses, vaig estar amb molta gent i vaig disfrutar de l’estiu. Pensava que l’agost seria de l’estil però no ha pogut ser. La mateixa nit que vaig tornar del viatge per Croàcia em van donar males notícies i els dies han anat passant sense massa res especial, omplint-se de males notícies, disgustos i ratllades.

Així que l’agost d’aquest any em deixa: un germà xafat, preocupat i angoixat, un pare decepcionat amb la seva família, una mare estressada que fa més hores que un rellotge i un noviu desmotivat amb la seva feina. Per força, han de venir temps millors.

Avui acaba l’agost i tinc ganes de llevar-me demà i pensar que és setembre i que ens esperen bones notícies. L’altre dia la N. em va dir que després de les males èpoques per força n’han de venir de bones, i així espero que sigui.



Recordant temps millors... Gaztelu Plaza de Dikers.