El cap de setmana!

Després de passar caps de setmana com aquest em pregunto per què a vegades discutim i per què a vegades penso que som de móns diferents i que no hi ha manera. Avui estava a classe i donava voltes al fet de què la gran majoria de discussions que hem tingut es podrien haver evitat tranquil·lament si els dos fóssim menys orgullosos i potser jo no em prengués les coses “tan a la valenta” (em fa gràcia aquesta expressió!). Però tampoc vull pensar en res d’això, perquè ara estem bé i això és el que importa. No m’agrada discutir amb ell i menys per tonteries i mals entesos... Tinc molt clar que estic bé amb ell i m’agrada estar-hi, i fer plans i tot...

Ahir vam anar a dinar amb tots els de casa per celebrar que tinc feina pel setembre, és una mica il·lògic, és més, es veu molt lluny però el meu pare em volia convidar perquè està content... Són ells qui em paguen la carrera i el pis i moltes de les despeses, entenc doncs, que estiguin contents ja que sembla que la inversió que han estat fent durant aquests 4 anys acaba sent recompensada! M’agrada que estiguin contents!

***Penso coses que he d’escriure aquests dies, però no tinc gaire temps... són les últimes setmanes abans d’exàmens i tinc treballs i feina... espero que les idees no em marxin del meu caparró i poder escriure-les quan tingui més estones lliures.***