29 de maig 2007

nervis...

Estic nerviosa.

Dijous tinc el còctel de benvinguda a la nova feina (que començaré al setembre però no em pregunteu el motiu pel qual fan tot això ara…). Sabia que hi aniria i si al moment de llegir el mail ja em vaig posar nerviosa, doncs ara que no queda res, buf! Estic que no puc!
Ahir per fi vaig tenir tota la roba enllestida, perquè demanaven “vestimenta formal” i vaig entendre que amb texans i albarques doncs casi que no podia anar :( . Així que després de buscar i buscar, el resultat ha estat una faldilla negre per sota genoll i una camisa “rosa pastel” que bé, és mona i me la tornaré a posar alguna altra vegada. El problema són els peus. I per què? doncs bé, sóc molt llesta i porto unes sandàlies d’uns 7 cm. i encara no sé com caminaré! Estic acostumada a anar totalment plana, però clar sóc baixeta (1,62; i el 2 és importantíssimmm, no es pot pas arrodonir l’altura, mai!) i per la faldilla doncs quedava millor sandàlia alta. [Ja fa dos dies que em desplaço per casa amb el pijama i les sandàlies i vinga practicar! Jejeje]

Estic nerviosa i sé que se’m nota, tan per la manera de parlar com d’escriure. El més fotut és que encara queden dos dies i si avui estic així no vull saber com estaré el dijous i ni em plantejo pensar com dormiré la nit del dimecres-dijous!!



**i per relaxar-me i començar a fer una mica de feineta: Champagne Supernova d'Oasis**

3 comentaris:

Anònim ha dit...

i no pràctiques genuflexions ???????? xDDDDD No et preocupis, pensa que més o menys pijos ha d'haver algun una mica més normal, així que només entrar saluda a tohom i després mira de cercar al grupet menys xaxiguay i estigues per allà al costat ;)

Ànims amb els talons !!

Anònim ha dit...

Que et vagi bé!

és avui no??? és el que passa quan llegeixes el post tard... espero que els nervis no et traïcionin, ni que caiguis! Jo amb talons tampoc hi sé anar...

tikis ha dit...

jajajaja, genuflexions!!?? no sé perquè m'ha sonat a quan anava a missa això :S:S:S

Els talons perfecte, i cap tipus de mal! :P
i la gent, bé, hi havia de tot, però amb els que vaig poder parlar em van semblar bona gent!