Quina setmana...

Quan es comença malament la setmana sembla que sigui necessari acabar-la pitjor. Aquesta no podria haver començat pitjor, però sembla que mentre van passant els dies el meu grau de mala sort va augmentant.

Ahir vaig tenir un dia penós. Vaig estressada i no paro quieta i busco mil i una estones per poder fer alguna cosa diferent i desconnectar, així que ahir vaig anar de cul tot el dia perquè creia que tenia plans a la nit. Al final, però, es veu que no els tenia.... Sembla que ja no hauria de donar més voltes a aquest tema perquè representa que ahir va quedar tot mig aclarat. El problema és que sóc massa tossuda i segurament també massa orgullosa. A més, estic d’un sensible que dóna més aviat fàstic; no sé si és perquè som en certs dies de cada mes o bé per l’estrès o perquè tot ho veig “negre” o perquè m’agafo les coses massa “a la valenta” (tela l’expressió!). No ho sé, però no puc estar així gaire més temps perquè si és així “pararé” boja jo i els que m’envolten. Sort en tinc d’en M. que no m’entén però m’abraça i es riu de mi i de les meves penes, i mira em fa sentir una mica millor :)

Avui m’he llevat pensant “va, que serà un bon dia!” i m’he equivocat del tot, gr!! Per començar he hagut d’esperar dos metros perquè em negava entrar als que han passat plens de gent, però he acabat resignant-me i agafant-ne un encara pitjor (crec). Un cop surto del metro, comença a ploure i jo sense paraigua (“uo! No podia haver començat millor el dia”, he pensat). Un cop a classe, òbviament he arribat tard, parlem sobre el treball en grup, i ale! la mala noticia! Del treball cal fer-ne una exposició, però només l’ha de fer una persona del grup i hem decidit fer un sorteig per veure a qui li toca, i Premi! Sóc l’afortunada... GRRR!!!! A més, la setmana que he de fer l’exposició tinc 3 exàmens, yuhuuu!! Així només em quedarà el divendres lliure, merci!! Doncs bé, que les coses millor no em poden anar...

Tot i això, avui penso que demà serà un bon dia i la meva sort canviarà, ni que sigui per no aixafar-me el meu últim cap de setmana abans de l’època de clausura al pis de Barcelona per estudiar...




i de música, bé, la que m’ha saltat a l’ordinador mentre escrivia: “Llença’t” de Lax’n’busto. Perquè em recorda l’estiu i concerts de fa molt de temps, perquè demà serà un bon dia i el penso començar ja amb bon humor, i perquè en M. encara està rient de la meva gran “bona” sort! :P