Aquests dies!
Ahmmm... d’ahir nit millor no parlar-ne. Si un cas parlaré d’ahir a la tarda i d'avui, perquè qui recorda la nit d’ahir? No cal pensar en què vaig fer i què vaig deixar de fer. Potser un altre dia....
Doncs bé, avui he fet el primer examen i crec que bé! Així que ja ho començo a veure tot una mica més a prop i ja només penso en què d’aquí a una setmana a aquesta mateixa hora estaré a casaaaa!! Buf!!! Quines ganes d’acabar això dels exàmens!!
Ahir a la tarda em van venir a fer una visita els meus pares. Des de primer que ja hi ha el costum que quan em quedo a Bcn per estudiar almenys vinguin un cop a visitar-me i a omplir-me la nevera! I ahir no va ser menys, semblava que havien passat els reis: tuppers, un fuet que està boníssim, unes galetones de xocolata que no trobo aquí a Barcelona,... Ara dóna gust obrir la nevera i mirar! :D Tinc moltíssima sort de tenir els pares que tinc! I no em puc queixar perquè mai m’ha faltat de res. Per això em sap greu a vegades quan m’enfado i responc malament o amb males cares perquè no se les mereixen. Els hi fa moltíssima il·lusió que acabi la carrera. Quan ahir els hi vaig donar la foto de la orla amb el barretet i tota la conya el meu pare es va estar com mitja hora mirant-la tot il·lusionat!!! Crec que els hi fa més il·lusió a ells que a mi. Fins i tot se la van emportar i ma mare ja estava pensant on posaria la foto amb el barretet perquè es pogués veure bé.
A més, ahir em van adelantar tan els meus pares com en D. els regals de Sant! I un dels regalitus són aquestes sandàlies tan xules!!!! M’encanten!! :D
Però no tot són bones notícies perquè aquest matí han vingut a fer la inspecció del gas del pis i es veu que contaminem massa! Ale, així que la culpa de què Bcn estigui com està és perquè el nostre calentador desprèn massa “noséquingas”. I el pobre noi, que feia la seva feina, em deia que m’havia de precintar i tancar el calentador i jo m’he quedat flipant i amb una cara! perquè clar tancar el calentador implica aigua freda i vale, sí que fa calor, però no tanta com per dutxar-me amb aigua congelada!!!! He acabat fent-li bona cara i demanant-li que si me’l podia deixar sense tancar i que li prometia canviar-ho tan aviat com fos possible. Ho he aconseguit, però ara m'he de posar a buscar un lampista o algú que ens arregli això d’aquesta contaminació abans que vinguin i ens posin una multa! :(
7 comentaris:
Regal de Sant!! Umm.. aquesta setmana... quin dia serà ?? a veure a veure.... ;) (és que el meu també és aquesta setmana, tot i que la veritat és recorda més ma mare que jo). Per cert, a mi quan baixa també m'omple la nevera =)
Les sabates doncs, bé, la veritat és que no entenc gaire, però molt frutals oi ? En tot cas estiuenques.
Me n'alegro que el primer fos bé, vinga, agafa força amb les megagalletes de xocolata (guarda alguna pels amics eh?) i endavant que ja queda poc !!
Carquinyol: el regal de Sant era per adelantat però avui ja ha passat! jeje
i lo de celebrar els sants és també perquè ma mare sempre ho ha fet i a mi com m'encanta que em facin regals doncs no em queixo i ho segueixo :P
i de les galetones... uhmmm... convidar els amics... uhmmm... es que estic d'exàmens i necessito moltes forces! :P (ja no en queden gaires, sóc una màquina menjant galetes de xocolata!!)
Lo de convidar als amics amb una foto penjadeta al bloc ja hi havia prou i quedaves bé !!!
De moment no s'ha inventat la teletransportació internetera, però quan s'inventi prepara una caixa d'aquestes galetetes !! ;) :P
jajajajajjaja, la pròxima vegada que em portin galetones els hi faré primer una foto i després me les menjaré! perquè clar, ara posar una foto de la capsa buida, queda com lleig oi?? ;)
Un dia ja explicaré els efectes d'aquestes galetes en mi, em fan tornar egoista i les he arribat a amagar pel pis pq en M. no se les menges abans que jo!! ara em fa vergonya dir-ho però és així...
ostres! això pot passar de veritat? no ho havia sentit mai!
A mi també me passa això de contestar... és l´impuls del moment, que no controles, ho soltes.. i després et sents prou mal. Em fa rabia fer això, però alguna que altra volta hi caic... aiiis...
M´ha fet gràcia això de ton pare. M´ha recordat al meu quan em van donar la orla de batxiller i les notes de la selectivitat: va ploraar! xDDD
jajajaja, quin poder tenen eixes galetes, no??? xDD
olen_nska: jajaja, aquestes galetes estan tannn bones que afecten a tothom! l'altre dia va venir en D. al pis i només feia que buscar-les!! :( Al final n'hi vaig donar i tot!
i lo de contestar malament, grr!! jo ho fai molt sovint i llavors em sap greu, sóc massa impulsiva i coses així les hauria d'aprendre a controlar.
Publica un comentari a l'entrada