A casa?
Em fa certa cosa pensar que la setmana vinent ja estaré a casa. L’any passat vaig passar l’estiu al pis de Barcelona i baixava a casa únicament els caps de setmana, així que ara em trobo que des del setembre del 2005 el màxim de temps seguit que he estat a casa meva han estat 15 o 20 dies. I ara em ve la por. Estic acostumada a fer la meva i a vegades passant-hi 15 dies ja em canso, i ara em tocarà passar-hi 2 mesos d’estiu i a sobre sense feina (que la intenció és descansar i agafar forces). Amb els meus pares tinc molt bona relació, sempre he pensat que tinc molta sort de tenir-los però les últimes èpoques que he viscut a casa gaire temps m’he acabat cansant i enfadant-me i contestant malament. Una cosa és anar-hi només per caps de setmana o per alguna setmana, l’altra és tornar a viure amb ells.
Ara tot d’una se’m barreja una sensació ben estranya. Per un costat, tinc moltíssimes ganes de tornar a casa però per l’altre penso en quant de temps hi seré i m’agafa por. No m’agrada Barcelona com a ciutat per viure-hi però m’agrada viure al pis de Barcelona perquè això per mi implica llibertat, fer les coses quan vull i quan puc i no haver de pensar massa en com està l’habitació o en si m’he passat el matí descansant o en si no tinc res a la nevera i no sé què sopar... Pot semblar un tonteria, però de debò que em fa molta por pensar en aquests mesos que viuré a casa, i m’agradaria pensar que hi estaré de conya però sé que enyoraré tot el que tinc al pis: llibertat i intimitat. Tampoc és que els meus pares em prohibeixin fer res ni molt menys, és a dir, tinc llibertat de fer el què vulgui a casa però és una llibertat diferent a la què puc tenir vivint aquí al pis. Potser no m’explico gaire, és difícil...
**i ara he de seguir estudiant dret del treball perquè encara em queda bufffff i més... i no sé per què coi vai escollir aquesta assignatura si faig Economia! Però és que sóc tan llesta a l’hora de prendre decisions que ara em trobo amb aquest “totxo” mirant-me i l’examen demà a primera hora!!! Grrr!!!!**
5 comentaris:
Bé, ja és normal això que et passa, i és que quan t'acostumes a viure sol/a (o amb independència) després és molt difícil fer marxa enrere. Agafa-t'ho amb calma i quan et vingui un petit atac d'angoixa fes el següent.
a) Cerca i menja galetes de xocolata (abans fes una foto pels companys :P)
b) Conta fins a 20 per a calmar-te (o més si és necessari)
c) Pensa que estàs en una situació transitòria (això és el que sol ajudar)
I ànim amb el dret al treball aquest... o era treball dret? Ara que hi caig... un dels drets constitucionals no és del treball ? Ai que m'estic embolicant !!
Bé, ja m'ho explicaràs quan acabis els exàmens :P
Carquinyol: merci pels consells! els tindré en compte. Sobretot aquest de comptar fins a 20, crec que ho hauria de fer més sovint perquè a vegades sóc massa impulsiva. He de pensar que només serà per dos mesos i 15 dies ja els passaré fora, així que no serà tant i segur que anirà bé! :)
i tema examen sí que hi ha un dret constitucional simple (no fonamental) que diu que tots els ciutadans tenen el dret de treballar (però també el deure de treballar), a més afegeix que cal tenir una remuneració suficient per satisfer les nostres necessitats i les de la nostra família. I aquí ve la meva protesta!!! amb els salaris d'avui en dia en prou feines es paga l'hipoteca/lloguer, com hem de cobrir la resta de necessitats?!
però bé, que això és el que sé jo i tampoc n'entenc massa perquè jo representa que en res serè economista (em fa molta gràcia sentir això, jajaja) però de dret lo bàsic (per aprovar l’examen) i encara gràcies ;)
em passa exactament el mateix. Jo des de pasqua que no havia estat a casa més de dos dies seguits, i volia estar-hi ara perquè la setmana que vé mén vaig i no torne fins a octubre... si que m´agrada estar en casa, com tu, però és que quan estic al pis de València és diferent. M´agrada anar al meu aire... encara que ací en casa també, però no és el mateix. A més, jo m´aburrisc molt al meu poble perquè moltes maigues no ixen i sempre és el mateix. La veritat és que estar aci molt de temps no em motiva gens... però bo, que hi farem.... a mi el que m´agrada és tornar cada setmana o cada dos setmanes i tot apanyat :)
Entenc el que vols dir... però potser podries aprofitar per aprofitar-te'n... és bonic que et mimin durant unes semtanes, i això ho solen fer els pares quan torna el fill. A mi ma mare ho fa, com a mínim.
Sempre és dur recordar que ja no ets només tu, o només tu i les teves companyes. Ara seràs tu i ells.
Segueix els consells d'en Carquinyol, jo com que tampoc tinc paciència, no et puc donar cap bon consell.
I com que sempre vaig tard, com ha anat l'examen?
olen_nska: estic igual que tu! a mi això de tornar els caps de setmana ja em va bé!! i a més, crec que és més positiu perquè no dóna temps a enfadar-te ni a què s'enfadin! ;)
Valqui: Això de mimar-me seguríssim!! a més, he de pensar en les coses positives: no hauré de fer el dinar! però també amb les negatives: ma mare queixant-se perquè no menjo prou (segons ella). Argh!!! veus! a la mínima me'n surten de negatives!! arghh!! Millor intento pensar només en les coses bones! :P
i l'examen bé! crec que està aprovat! :)
Publica un comentari a l'entrada