Després d'una trucada!

Com canvien les coses després d’una trucada. Avui estic molt millor que ahir i que abans d’ahir i que passat abans d’ahir perquè sí.

Ahir vaig arribar cap al vespre al pis, trista i ben sola. En M. ja està a casa disfrutant de vacances perquè ho ha aprovat tot i a més, amb molt bona nota. Estic contentíssima per ell ja que ho mereix més que ningú. Però clar, jo ja fa 3 setmanetes que estic sola al pis de Barcelona i l’enyoro moltíssim. I encara el trobo a faltar més quan tinc dies com el d’ahir, que tornes feta “caldu” i no tens ningú que t’abraci i et faci riure, les parets se’t venen a sobre i a més no pots dormir.

Però vaig rebre una trucada des de Suïssa que em va ajudar moltíssim perquè també enyoro les llargues xerrades que tenia amb la N., també els seus consells i la seva manera de veure les coses. Em sap greu per ella que em truques just quan jo més malament estava però també va ser quan més falta em feia.

Bé, com deia, avui estic de bon humor perquè sembla que veig que falta poc pel dia 25 i per l’estiu que m’espera, a més, he pogut dormir més que d’altres dies (perquè ja tocava!), he fet un examen d’anglès que no m’ha anat de conya però ara ja està fet i no en vull saber res fins d’aquí 2 mesos. La única coseta que em fa venir certa nostàlgia és que demà acabo les classes de la universitat, les estones de bar, els llargs cafès, les campanes per anar a la platja, les estones estirades pel pati, les festes universitàries i moltes coses més que quedaran enrere quan aquest setembre comenci a treballar.

Demà tinc la meva última classe i em fa gràcia que la meva última classe d’Economia sigui amb una assignatura de dret. Em fa gràcia que la meva última classe sigui amb gent que he anat coneixent aquest últim temps, perquè no hi ha res com el primer i el últim any de carrera. Últimament em sento una mica iaia, quan xerro amb gent que està començant o està a segon i només faig que dir-los que ho aprofitin al màxim i que no deixin de fer res que vulguin fer, que tot passa molt ràpid,... Em sento iaia cada vegada que em pregunten per la universitat... i és que sento una tristesa enorme quan penso que estic deixant enrere una de les millors etapes de la meva vida.