no m'agrada...
Fa uns dies que em costa dormir. Sóc una persona que tinc facilitat per dormir quan vulgui i on vulgui, per això aquests dies això de donar voltes i voltes i estar amb els ulls oberts doncs no ho trobo normal. No hi estic acostumada i no m'agrada. No m'agrada perquè avui serveixo de ben poc, perquè tinc els ulls vermells, perquè faig cara de dormir poc. I el que em rebenta és que sí, pot ser són nervis pels exàmens però la veritat, mai abans m'havia passat.
El que em fa més ràbia és que tampoc porto bons dies; totes les ganes que tenia diumenge doncs s'han com esvaït potser per tonteries o potser per no tonteries. A vegades, llegim coses i pensem coses i si aquestes coses no es parlen bé queden dins, i poc hi poden fer les mitges converses. Potser són tonteries per alguns però no per tots.
Dormo poc i dono voltes a coses, suposo que aquesta és la combinació que en menys de dos dies m'està matant. No estic còmode aquí, aquest dies no. Potser tinc gent al voltant però potser si que em sento més sola que d'altres vegades. Ho enyoro tot. una altra vegada...
3 comentaris:
A mi em passa com a tu, en general puc dormir on i quan vulgui i odio no poder dormir a les nits.
Si hi ha alguna cosa que t'està cremant per dins, parla-ho amb algú. Compartint-ho molts cops estem millor, que no vol dir que els problemes se solucionin.
Ànims, en aquesta vida tot té solució.
Una de les pitjors coses que hi ha és sentir-se en soledat acompanyada.
I tal com et diu l'amiga Valqui, si tens alguna cosa que et menja per dins més val que ho parlis.
Consells de l'àvia... Sinó pots dormir pel que sigui mira de prendre una infusió de valeriana, això ajuda a calmar els nervis i a descansar millor.
Valqui: quanta raó que tens! el meu problema és que tot i compartir-ho no em vaig sentir millor, sinó que em van fer sentir pitjor. Però avui, m'he llevat amb ganes de no pensar-hi més i potser el meu problema no s'ha solucionat, potser el meu problema sóc jo, no ho sé, però de tot se n'aprén.
Carquinyol: doncs sí, ahir em sentia molt sola perquè qui potser m'havia d'entendre no m'entenia, potser és perquè no penso, no m'explico, no ho sé. Sort que hi ha amigues que apareixen quan menys ho esperes i et solucionen la vida en un momentet perquè sinó...
i gràcies pel consell de l'àvia! :)
Publica un comentari a l'entrada