Parlant de drets...

Ahir vaig fer l’examen de dret del treball, una assignatura de lliure elecció que em van recomanar escollir per ser relativament fàcil i interessant. Pensava que m’agobiaria anant a classes de dret però bé, era prou “aplicable” i qui ens donava l’assignatura la va fer realment interessant. Tot i això, ningú et treu que per l’examen hagis d’estudiar un bon totxo d’apunts, i jo no en sé gaire d’això. O potser abans sí que en sabia i ho he anat perdent. Però això ara mateix ja no és important perquè l’examen crec que està aprovat (o això espero).

Aquests dies m’he plantejat que en comptes d’haver estudiat dret del treball hauria d’haver triat una branca del dret més aplicable a la meva situació actual, aquella que m’ajudi a interpretar els drets que tinc com a “llogatera” d’un pis a Barcelona. Perquè tenim un imbècil per propietari, el típic imbècil que ho sap tot, i no l’aguanto. A mi la seva prepotència em fot de mala hòstia, i potser sí que és la persona més llesta mundialment parlant però si és tan llesta per què coi és tan descaradament rata!!!! I em fa fàstic cada vegada que obro el correu i em trobo amb un mail seu perquè abans d’obrir-lo ja sé que hi posarà i ja sé com em tractarà. I em fa fàstic quan sona el telèfon i apareix el seu nom a la pantalla. Perquè a la vida et trobes moltes persones (com diu ma mare) i ara mateix crec que ell és la persona més fastigosa que conec (i sí! Em fa més fàstic que l’acebes!). O almenys és la única persona que m’angoixa i em fot dels nervis i em treu hores de son. I no ho hauria d’aconseguir perquè ens hem de preocupar per tot allò que és important i ell a la meva vida hauria de ser una simple *****, i pararé perquè sinó sortiria tot un post mal sonant. Perquè sóc molt fina però quan m’hi poso podria dir tot això i més!

Simplement em fa ràbia que existeixen persones com ell, es quedaran sols. Ah no! No es quedarà sol, es quedarà amb la seva dona que és de la mateixa espècie que ell.


I no vull deixar el post així, perquè pot ser que ell em posi nerviosa i de mal humor però no ho vull estar perquè persones com ell no es mereixen res, ni tan sols els meus nervis a la panxa. Per això, ahir vaig anar a gastar! I ara tinc una samarreta per dormir de la mafalda molt mona! I després vaig descansar tota la tarda buscant cosetes per les vacances i a la nit vam anar a sopar amb en D. perquè ahir era dijous i els dos en teníem ganes! I com vaig dir ahir nit mentre sopàvem, sé que aquest estiu serà molt especial fins i tot potser millor que l’estiu dels meus 18 anys, l’estiu del 2003! :)

**i m'he quedat a gust i ara ja puc seguir estudiant pel meu últim examen de la carrera! ale!**