Desconnectar?

Penso en desconnectar i em foto a riure. Perquè en situacions com aquesta no es pot fer. Perquè em sembla que no he estat més de dos minuts sense donar-hi voltes. I perquè a tots ens costa dormir.

Hauria de parlar de les vacances i de Croàcia, d’on vaig tornar fa just una setmana, però no em surt. Potser hauria de dir que avui faig 22 anys i fer cara de felicitat, però tampoc puc.

Perquè des de dimarts al migdia que només sóc capaç de pensar en una sola cosa, perquè la resta de problemes han desaparegut, perquè és ara quan estic davant d’un problema de debò i la resta em semblen tonteries, i és ara quan desconnectar és impossible per molts de regals que em facin o abraçades em donin.

Perquè necessito plorar i no ho puc fer, no per mi sinó per ell. Perquè l’abraço amb força i penso que no es mereix res d’això i que aviat passarà (i ho desitjo com mai he desitjat res).