Tonteries...?

Estic d’exàmens. Avui crec que és el primer dia que he començat a estudiar en serio tot i les poques ganes. Quan és època d’exàmens em quedo a Barcelona estudiant, no baixo a casa perquè sé que allà és impossible. Però això té els seus inconvenients perquè a estones m’enyoro i penso que no sé que coi faig aquí...

Avui estic trista, molt trista. Hauria d’estar contenta perquè la L. i en J. han vingut expressament fins Barcelona per fer-me una sorpresa (ho han decidit a l’últim moment), però tot i això de camí fins a casa se m’han posat els ulls plorosos. A mi m’hagués fet il·lusió que en D. hagués vingut amb nosaltres, doncs fa molt que no anem els quatre i en tenia ganes però bé, ha preferit anar a veure una peli amb uns amics a qui veurà demà. Sí, sé que havia fet aquests plans i jo l’he avisat amb poca antelació (és que era una sorpresa...) però no ho ha volgut canviar! I a mi em sap greu, molt greu, i sé que és una tonteria però aquesta tonteria a mi m’ha sabut greu i des del primer moment en què donem voltes a una tonteria aquesta deixa de ser una tonteria...

Ara estic trista perquè penso en coses que a mi no em ve de gust fer però que a ell sí que li venen de gust i les faig... Fa unes setmanes vaig anar a veure unes diapositives i una xerrada sobre un tema que a mi ni em ve ni em va, però ho vaig fer per ell... i una única cosa que em venia de gust fer i mira, em trobo que no pot ser...

Per moltes voltes que hi dono... no ho entenc... ens veiem pocs dies i una tarda que podem estar junts i mira, un aquí i l’altre allà i tot perquè ell no ha pogut/volgut cancel·lar-ho...

**Aniré a dormir d’hora. Estic cansada i trista, i sola al pis un dissabte hi ha poc a fer. Espero que demà tot comenci millor**