3, 2, 1... Compte Enrere!
Després d’uns dies de desconnexió total, després d’aquesta setmaneta de vacances.... tornem a començar! (Sant tornem-hi, com diu el meu pare). Aquests dies han estat una mica estranys per allà dalt, potser ho esperava diferent i m’ha decepcionat una mica, però tot i això les bones estones i la companyia és el que compte i d’això no em puc queixar gens!
Avui he estat a casa i he baixat al poble a donar una volta amb ma mare. M’he trobat dues companyes de classe: una amb la seva filla petita d’un any, i l’altra amb el seu “marit” comprant coses per la casa. Ara ho penso i veig com de diferents han estat els nostres camins. Veig que amb elles ja no m’hi lliga res, només estones de pati jugant a "sorra-fina"; hem seguit camins totalment diferents i quan et trobes pel carrer i intentes xerrar d’alguna cosa creix un silenci difícil de suportar després del típic “ei, com et va tot?”. Es sorprenen quan em pregunten què tal els estudis i els hi dic que estic acabant la carrera, diuen “ja???”, i tenen tota la raó del món: passa massa ràpid el temps!! Crec que les tres després de trobar-nos hem analitzat i comparat les tres situacions: jo, per exemple, encara no em veig amb una nena i una casa.
Per mi, ara comença el compte enrere. Demà de nou a classe i no per gaire temps ja que només queda un trimestre!! Tres mesos... i la universitat haurà acabat... Encara no m’ho puc creure, ho enyoraré tantíssimmm! 4 anys que han passat volant, bé, volant és poc; però tot té un cicle i aquest s’està acabant... Tot i que sé que potser m’esperen coses millors no puc deixar de sentir certa nostàlgia per allò que encara no ha ni acabat. He d’aprofitar les últimes 10 setmanes de classe, se’m barreja una certa sensació de voler-les aprofitar amb la pena de pensar que només són 10... :’(
COMENÇA EL COMPTE ENRERE!!
Avui he estat a casa i he baixat al poble a donar una volta amb ma mare. M’he trobat dues companyes de classe: una amb la seva filla petita d’un any, i l’altra amb el seu “marit” comprant coses per la casa. Ara ho penso i veig com de diferents han estat els nostres camins. Veig que amb elles ja no m’hi lliga res, només estones de pati jugant a "sorra-fina"; hem seguit camins totalment diferents i quan et trobes pel carrer i intentes xerrar d’alguna cosa creix un silenci difícil de suportar després del típic “ei, com et va tot?”. Es sorprenen quan em pregunten què tal els estudis i els hi dic que estic acabant la carrera, diuen “ja???”, i tenen tota la raó del món: passa massa ràpid el temps!! Crec que les tres després de trobar-nos hem analitzat i comparat les tres situacions: jo, per exemple, encara no em veig amb una nena i una casa.
Per mi, ara comença el compte enrere. Demà de nou a classe i no per gaire temps ja que només queda un trimestre!! Tres mesos... i la universitat haurà acabat... Encara no m’ho puc creure, ho enyoraré tantíssimmm! 4 anys que han passat volant, bé, volant és poc; però tot té un cicle i aquest s’està acabant... Tot i que sé que potser m’esperen coses millors no puc deixar de sentir certa nostàlgia per allò que encara no ha ni acabat. He d’aprofitar les últimes 10 setmanes de classe, se’m barreja una certa sensació de voler-les aprofitar amb la pena de pensar que només són 10... :’(
COMENÇA EL COMPTE ENRERE!!
1 comentari:
jejejeje... és el que comentava al meu últim post.
Ale, aprofita bona cosa estes deu últimes setmanetes ;)
Publica un comentari a l'entrada