petita...

Avui és un dia d’aquells fluixos, que estàs toveta, que tens ganes que t’abracin,...

He treballat tot el matí per això he pensat que a la tarda si quedava amb ells seria diferent: em distrauria, riuria i se’m passarien els mals... Però bé, la situació ha estat totalment estranya, m’he sentit del tot desplaçada, deixada de banda, m’he sentit molt incòmode... Mirades d’indiferència, repassades de dalt a baix, i tot això quan vas amb la millor voluntat del món...

Més tard, expliques com t’has sentit a qui creus que t’ha d’entendre i et sents encara pitjor, quan et respon amb un “ja, però és que a mi no m’ha fet res...”, sí, ho sé, a tu no t’ha fet res, però a mi m’ha fet sentir tannnn petita que se m’havia acudit pensar que entendries la meva posició...


És dissabte i ara mateix només vull sopar i dormir....

Espero que demà faci una mica de sol i pugui arribar-me a la platja una estona, a pensar, desconnectar i oblidar...