Del reportatge...

No he vist el famós reportatge. En un principi en sentia curiositat però la connexió d’internet que tenim al pis fa impossible veure’l; i per ara, després del “tràiler” que he vist per tv3 i els comentaris que he anat sentit, tinc clar que no el vull veure. Segurament més endavant hi faré un cop d’ull, però a mi aquestes coses em cremen, em poden, i m’agafa ràbia perquè no ho puc entendre. No puc entendre la manipulació, ni l’engany partidista que existeix, em sembla patètic...

No vull parlar de política en aquest blog, ja que el vaig obrir amb la intenció de fer una mica de “diari” de la meva vida, però em trobo que fets com aquest m’afecten a mi i a la meva vida. Potser sóc massa revolucionària, tot i que no ho crec, simplement tinc els meus ideals... Recordo quan anava a segon o tercer d’ESO i una familiar meva flipava amb les idees que tenia (potser perquè ella és massa conservadora) i em deia “amb el temps, canviaràs” i no ho he fet, en aquest sentit, no he canviat, sinó que les meves idees s’han tornat més clares: em sento catalana, en cap cas espanyola.

Crec que aquest “reportatge” només fa que alimentar un odi que pressentia que existia però fins aquestes últimes vacances no he pogut constatar. No tothom es deixa influenciar per aquests documentals i comentaris totalment partidistes, però hi ha gent que sí i això és del tot preocupant. Em considero catalana i amb els amics parlo català, si vaig fora Catalunya òbviament m’intento adaptar a l’idioma que parlen (si el conec) però amb els meus companys continuo parlant en català. Doncs bé, aquestes últimes vacances he estat a Astúries i tot contemplant la platja de Gijón i fent comentaris sobre aquesta, em va venir a trobar un home d’allà. Aquest em va acusar de ser una separatista per parlar català, va seguir dient-nos que els catalans som uns “ansiosos de poder”, uns prepotents i uns xenòfobs per la manera en com tractàvem i tractem els castellans... Ens ho vam agafar amb conya i li vam seguir una mica la corrent amb comentaris totalment irònics, fins que ens vam cansar i vam marxar, això si amb una ràbia, perquè a mi aquestes coses em poden, perquè no crec que faci res per merèixer comentaris d’aquest tipus o mirades de superioritat. Únicament sóc catalana i així ho sento.

Som - Obrint Pas