Barça & eleccions!
El cap de setmana es presentava molt tranquil, sense fer res especial. I la veritat, em feia molta ràbia ja que sabia que era l’últim lliure fins el dia 25 de juny (que seré lliure per sempre!! :P).
Però!!!
Dissabte a les 6 de la tarda, em va trucar la M. convidant-me per anar a veure el Barça a les 10!! Òbviament, a les 6 i mitja ja estava a l’estació resant perquè renfe tornés a funcionar com divendres i pogués arribar a veure el partit. No em va fallar, i vaig arribar a temps per anar-hi i ho vaig passar realment bé! Fa més d’un any que volia anar a veure el Barça però el preu sempre em feia tirar enrere. Segurament perquè no sóc tannn del Barça com per pagar el què demanen per veure’l. Això sí, durant tot l’any que m’he apuntat als sortejos d’entrades que fa la universitat, però clar, jo i la sort quasi mai anem juntes (però... no diuen allò “d’afortunada en el joc, desafortunada en amors”, o una cosa semblant! es que sóc pèssima pels refranys! :P).
No havia anat mai a veure un partit del Barça i únicament havia estat al camp per algun partit de la Selecció Catalana (fa mooolt temps) i per una visita guiada que ens van fer amb el casal (moooolt petita). Així que només entrar ja vaig flipar!!! Quan van posar l’himne, impressionant!!! I el partit emocionant!! Tot i que vaig patir força i més als últims minuts, que semblava que no havien d’acabar mai i em temia el pitjor. De l’arbitratge, millor no parlar-ne... Però vaig decidir que per la pròxima vegada que vagi al camp he d’aprendre a xiular! Anar al Camp Nou sense saber xiular és com si no et poguessis comunicar... :(
Així que vaig anar al Camp Nou i vaig aprofitar força la visita, perquè vaig patir, vaig emocionar-me, vaig disfrutar amb el gol, vaig cridar fins a quedar-me quasi afònica i vaig assistir a una mocadorada... No sé si em queda res per fer-hi!
I el diumenge al matí cap a casa de nou perquè tocava votar. No volia fer-ho perquè estic una mica ressentida amb la política d’aquest país, però bé, al final vaig votar perquè tinc certs principis i sabia que ho havia de fer. Que total, veient els resultats del meu poble em vaig tornar a indignar i molt, però perquè encara no he entès quin criteri fa servir segons qui per votar!! Ahir nit, abans d’anar a dormir, pensava que em lliga ben poca cosa allà on vaig néixer, em dóna al sensació que no entenc res del que es fa i que ja no es coneix ningú a ningú... “Ha crescut molt”, aquesta és la resposta que em donen, però la veritat, prefereixo que no creixi a veure com “ultradretans” van cap amunt... :(
**i bé, la cançó d’avui: Mentides d'Obrint Pas, perquè és la que es correspon a tota aquesta farsa de campanya electoral**
3 comentaris:
No t'indignis, la veritat és que la gent es pren més seriosament qualsevol "culebrón" televisiu o qualsevol esport abans que el fet d'anar a votar.
Hi ha molt fanàtic que votarà "als seus" encara que "els seus" prometin que si guanyan l'afusellaran, tot una veritable pena.
T'entenc perfectament, el lloc on jo visc qui mana són els immigrants espanyols i per a ells només hi ha dues opcions.
Uoo!! Jo no sóc de futbol (bé, quedar per veure un partit amb una cervesa i cridar i animar-se o indignar-se m'agrada, significa estar amb amics...) però anar al camp ha de ser impressionant!
Sobre les eleccions... uf... a la meva ciutat les coses no han canviat gaire, però clar sempre tinc la idea que la gent no vota ideològicament sinó perquè més o menys tots ens coneixem. Dintre dels que podria votar busco els que coneixo.
Carquinyol: Des de fa un temps que a la gent li agraden tots aquests programes tipus “Salsa rosa” i coses d’aquestes, que es tracta de desqualificar a les persones. Doncs aquests que al meu poble han anat cap amunt han aplicat aquesta metodologia, en cap moment han aportat projectes sinó que s’han passat tota la campanya i més criticant als altres candidats, però tan era si criticaven política com temes totalment personals... No sé, molt trist. Em fa ràbia que hi hagi gent que voti aquestes persones perquè no sé quin criteri segueixen per votar-los i deixar de votar a d’altres. És una manera de fer política molt... uhmmm.. finament podria dir que cutre... :(
Inia: Uiiii, jo tampoc n’entenc gaire de futbol, només lo bàsic (excepte els fora de jocs que mai els entendre, jeje :P). Vaig a veure els partits i a les celebracions bàsicament per l’ambient que es respira! Crec que se m’ha encomanat sentir una mica això del Barça pel meu germà i el meu pare que si que ho viuen més intensament. Però, com tu, vaig per passar-ho bé! I el camp, un ambient que buffff, no el trobes enlloc! Impressionant!!!! :)
Publica un comentari a l'entrada