Una còpia?

A vegades em sento copiada…

De petita, quan veia que algú a classe portava alguna cosa que m’agradava, li demanava a la meva mare si m’ho podia comprar. Normalment la resposta era que no i quan venia l’aniversari/el sant/nadal, doncs m’ho regalaven (ja que mai m’han comprat masses coses, només quan creien que ho mereixia o en ocasions especials). Quan som petits crec que és normal que ens agradin coses d’altres amics i correm a casa a demanar-ho... però de grans... no sé...

A veure, una cosa és si jo porto una samarreta i a algú li agrada i es compra la mateixa, no em fas res! Però des de fa uns mesos que sento que la meva vida és copiada: Si jo vaig a un lloc, la següent setmana hi va ella; si li comento que vull anar de viatge aquí, ella es passa un cap de setmana buscant ofertes per anar-hi amb la seva parella; si tinc ganes d’anar d’excursió a onjovulgui, ella va abans que jo a onjovulgui; si vull anar al teatre per veure una obra en concret i li comento he de donar per suposat que la mateixa tarda buscarà entrades i hi anirà abans que jo...

Sé que és una tonteria, ben grossa, i fa dies que hi donava voltes i pensava que era cosa meva fins que l’altre dia en D. em va dir que semblava que fes tot allò que em ve de gust fer a mi o tot allò que jo he fet... I la veritat, es que fa dies, que quan parlo amb ella em dóna la sensació que m’explica la meva pròpia vida, i em sembla, mooolt surrealista!! El pitjor de tot és que em treu les ganes d'explicar-li res... :(