Telepatia?
Durant la setmana visc a Barcelona amb el meu germà i darrerament ja ens comencen a passar coses més que preocupants.
Sempre hem estat força diferents, fins i tot vam tenir una època on no compartíem res, xerràvem més aviat poc (diria que va ser quan jo em vaig fer una “mica gran” i ell continuava sent “petit”), però bé, des de fa un any i mig que compartim pis i ens portem molt i molt bé. Li explico les coses que em passen cada dia o el que em ratlla i preocupa. Ell sempre està per mi, m’abraça una mica i em fa alguna conya per animar-me. No acostuma a donar-me gaires consells, però m’agrada que m’escolti i si més no que m’intenti entendre, tot i que a vegades li sorprenen les coses i em salta amb aquella pregunta “m’estàs dient en serio que estàs plorant per això??” i es posa a riure, i llavors jo també em poso a riure perquè m’anima. M’agrada moltíssim viure amb ell i fer les parides que fem de celebrar els gols que fa el barça o que li fan al Madrid pel sofà de casa, saltant i fent el burru... La veritat és que ho passem molt bé, i mira que la gent a vegades quan expliques que vius amb el teu germà es sorprèn del pal “quin rotllo, no?” i jo que sóc la més feliç del món!
A més, últimament jo crec que passem masses estones junts perquè tenim una telepatia impressionant... Fa uns mesos, estàvem a la cuina fent el sopar i els dos vam començar a cantar de cop el mateix tros d’una cançó, així per casualitat. A vegades, jo dic una cosa i ell just està pensant el mateix (i a l’inrevés) o directament ho diem els dos a la vegada, o bé estic agafant el telèfon per trucar-lo i just rebo una trucada seva...
Per mi que això de ser germans i a més compartir pis ens esta afectant les neurones, però m’agrada!
Sempre hem estat força diferents, fins i tot vam tenir una època on no compartíem res, xerràvem més aviat poc (diria que va ser quan jo em vaig fer una “mica gran” i ell continuava sent “petit”), però bé, des de fa un any i mig que compartim pis i ens portem molt i molt bé. Li explico les coses que em passen cada dia o el que em ratlla i preocupa. Ell sempre està per mi, m’abraça una mica i em fa alguna conya per animar-me. No acostuma a donar-me gaires consells, però m’agrada que m’escolti i si més no que m’intenti entendre, tot i que a vegades li sorprenen les coses i em salta amb aquella pregunta “m’estàs dient en serio que estàs plorant per això??” i es posa a riure, i llavors jo també em poso a riure perquè m’anima. M’agrada moltíssim viure amb ell i fer les parides que fem de celebrar els gols que fa el barça o que li fan al Madrid pel sofà de casa, saltant i fent el burru... La veritat és que ho passem molt bé, i mira que la gent a vegades quan expliques que vius amb el teu germà es sorprèn del pal “quin rotllo, no?” i jo que sóc la més feliç del món!
A més, últimament jo crec que passem masses estones junts perquè tenim una telepatia impressionant... Fa uns mesos, estàvem a la cuina fent el sopar i els dos vam començar a cantar de cop el mateix tros d’una cançó, així per casualitat. A vegades, jo dic una cosa i ell just està pensant el mateix (i a l’inrevés) o directament ho diem els dos a la vegada, o bé estic agafant el telèfon per trucar-lo i just rebo una trucada seva...
Per mi que això de ser germans i a més compartir pis ens esta afectant les neurones, però m’agrada!
3 comentaris:
quina sort tenir un germà amb qui et portis tant bé...
benvinguda a la blogsfera, espero veure't (llegir-te) sovint
Gràcies per la benvinguda! :)
Jo també compartixc pis, visc amb una amiga i ens passa això que dius. Diem les dos a la volta ssiiii???, o les mateixes frases-coletilles. És molt gràciós perquè quan vaig conéxier als seus amics de classe van dir: ostres, és que sou una fotocopia parlant i movent-se! jejeje...
Tens molta sort de poder viure amb el teu germà. Jo amb el meu em lleve cinc anys i ens duem molt bé. De fet, el tire molt en falta quan no estic a casa...
Publica un comentari a l'entrada