Dilema

Per fi ha passat Sant Jordi! Altre cop a la normalitat, a Barcelona, a la Universitat, a la platja i al descans… Des de divendres tarda fins ahir quasi a les 12 de la nit, he estat fent un “intensiu-intensiu” de llibres; per això, avui al tren baixant cap a Barcelona no he llegit res (bàsicament perquè he dormit de cansament :P). Fa cinc anys que treballo per Sant Jordi, però aquest, ha estat estrany o diferent, però no pitjor.

Feia des de dissabte que no mirava el correu i avui quan l’he obert m’he trobat amb sorpreses, bàsicament dues. Un mail era una postal electrònica que m’ha fet més il·lusió que cap altra cosa, i l’altre... l’altre... no sabria com definir-lo.

Aquest mail que m’ha sorprès i que no m’esperava i que m’ha fet “ennerviosir” ha estat per la feina del setembre. A finals de maig ens fan una presentació perquè ens coneguem tots els nous que entrarem a treballar al setembre i buf! No sé! Sé que és bo però només veure’l ja m’he posat nerviosa!! És a finals de maig i sé que tinc temps, però no sé si estic preparada!!! Que tampoc cal que estigui preparada, és anar allà i conèixer a la gent amb qui treballaré a partir de setembre... però no volia que fos tan aviat, ja tindrem temps! I fins a setembre encara queda! Però bé! Que sí, que he d’anar i punt!

Un cop he vist el mail, he recordat que fa un temps vaig aplaçar una coseta... Em van trucar per una feina d’estiu, i no vaig saber dir que no i vaig comentar que m’avisessin més endavant que en aquell moment encara no podia. En certa manera era veritat, jo estava d’exàmens, però la veritat verdadera és que no tinc massa clar si vull o no treballar aquest estiu... A veure, no és que em vulgui passar l’estiu “rascant-me la panxona”, però fa des dels 16 anys que treballo durant l’estiu, no perquè m’ho hagin demanat mai a casa sinó per mi, perquè així ho volia. Sóc d’un poble de la Costa Brava i des dels 16 anys que la gent a l’estiu treballa, jo tampoc he volgut ser menys i cada estiu m’he buscat alguna coseta. Fins fa uns anys, les feines que he fet han estat explotadores però bé a mi ja m’anava bé perquè era el que tothom feia i mentre tingués una estoneta a les tardes-nits per veure’m amb els de la “colla”, doncs perfecte.

Però aquest any, em neix el dilema: treballar o no? Per un costat vull treballar ja que passar-me el dia sense fer res, m’estressa, i tenint en compte que tothom qui conec treballa doncs m’avorriria una mica si no ho fes. Però!! Per l’altre costat penso que és l’últim estiu de la meva vida abans de començar a treballar “en seriu” amb totes les obligacions que això comporta, i penso que potser l’hauria de gaudir tant com pogués... Però! També vull diners!! Però a partir de setembre tindre un sou mensual que estarà prou bé, i d’estalvis en tinc de sobre per passar-me un estiu “rascant-me la panxona”... No sé què fer!! Hi ha qui m’aconsella que no treballi, hi ha qui pensa que em podria buscar un banc/caixa i fer la típica jornada fins les 3 (com l’any passat), i jo no ho sé ben bé... perquè sé que no em vull passar un estiu sense fer res perquè almenys al juliol (quan tothom treballa) m’avorriria, però tampoc vull agafar una feina i “empalmar” amb la del setembre perquè crec que començaria agobiada a la nova feina quan hauria de començar-hi relaxada i amb ganes....

Grr!!

petita...

Avui és un dia d’aquells fluixos, que estàs toveta, que tens ganes que t’abracin,...

He treballat tot el matí per això he pensat que a la tarda si quedava amb ells seria diferent: em distrauria, riuria i se’m passarien els mals... Però bé, la situació ha estat totalment estranya, m’he sentit del tot desplaçada, deixada de banda, m’he sentit molt incòmode... Mirades d’indiferència, repassades de dalt a baix, i tot això quan vas amb la millor voluntat del món...

Més tard, expliques com t’has sentit a qui creus que t’ha d’entendre i et sents encara pitjor, quan et respon amb un “ja, però és que a mi no m’ha fet res...”, sí, ho sé, a tu no t’ha fet res, però a mi m’ha fet sentir tannnn petita que se m’havia acudit pensar que entendries la meva posició...


És dissabte i ara mateix només vull sopar i dormir....

Espero que demà faci una mica de sol i pugui arribar-me a la platja una estona, a pensar, desconnectar i oblidar...

Relaxing myself...

Avui tenia examen d’anglès.

Ahir a la tarda no vaig poder (voler) estudiar.

Avui tenia algunes estones lliures entre classes per estudiar.

Avui he decidit gaudir de les meves últimes 8 setmanes de carrera.

Amb la M. hem decidit relaxar-nos i agafar-nos les coses amb calma...

No he estudiat... però he fet una cosa molt més interessant...

He estat fins a les 3 a la PLATJA!!

S’ha de repetir!

Música ligera - Pereza




*millor no fer comentaris sobre com m'ha anat l'examen..., però crec que ha valgut la pena! (començo a tenir color :P)

Quasi model!

Avui, després de classes, he anat amb la M. a fer-me la foto per la orla. Ha estat tot un show! Com hem rigut! Mai m’havia sentit tannnn model com avui.

Per començar, cal dir, que jo de fotogènica... més aviat poc... Però bé, jo pensava que seria com si anés a fer una foto de carnet, doncs nono, el tiu s’ha emocionat un munt. Primer m’ha fet posar una camisa blanca força grossa per mi, deuria ser una mida de tiu i d’aquestes XXL, però bé, jo tota mona amb aquella mega-camisa i a sobre m’hi posa una “toga” (diria que es diu així) negre, també enorme... Llavors em fa assentar i m’indica exactament com he de posar les mans, així sobre la panxa, pressionant, com si estigues “embarassada”.... Davant veia a la M. partint-se de riure!!

I després ja venia el pitjor: la foto en sí. Clar, pot semblar una tonteria però avui una noia m’ha deixat ben ratllada, doncs em deia que tal com quedi en aquesta foto serà com em recordaran els companys de classe; i bé, jo espero que no, perquè en una sola foto i a més que jo de fotogènica poc... ju!!

Doncs bé, segueixo, just abans de treure la foto, l’home s’apropa a mi i em gira lleugerament la cara i la barbeta però em diu que els ulls els he de mantenir cap a l’objectiu, acte seguit em mira el cabell i em posa una mica de cabell sobre la toga, l’altre mica cap endarrere, m’agafa un “ris” i me’l desrissa, m’agafa un altre menys arrissat i me l’allisa... Em sentia ben patètica amb el posat aquell, així com semi-girada i mirant fixament a la càmera, i l’home tot emocionat movent-me el cabell ara així, ara “aixàs”... Quan m’ha tingut tal com ell volia i estava apunt de treure’m la foto, doncs va, i se li col·lapsa l’ordinador i no li queda més remei que reiniciar-lo mentre m’insistia: “no et moguis gens, eh?? Sobretot!” i em mirava de reüll, mentre la M. no podia parar de riure i jo no sabia com aguantar-me el riure per no moure’m i haver de tornar a començar tot el tocament de cabells de nou!

Després ha vingut el torn de la M., llavors sí que he pogut riure tranquil·lament! jeje :P

Del reportatge...

No he vist el famós reportatge. En un principi en sentia curiositat però la connexió d’internet que tenim al pis fa impossible veure’l; i per ara, després del “tràiler” que he vist per tv3 i els comentaris que he anat sentit, tinc clar que no el vull veure. Segurament més endavant hi faré un cop d’ull, però a mi aquestes coses em cremen, em poden, i m’agafa ràbia perquè no ho puc entendre. No puc entendre la manipulació, ni l’engany partidista que existeix, em sembla patètic...

No vull parlar de política en aquest blog, ja que el vaig obrir amb la intenció de fer una mica de “diari” de la meva vida, però em trobo que fets com aquest m’afecten a mi i a la meva vida. Potser sóc massa revolucionària, tot i que no ho crec, simplement tinc els meus ideals... Recordo quan anava a segon o tercer d’ESO i una familiar meva flipava amb les idees que tenia (potser perquè ella és massa conservadora) i em deia “amb el temps, canviaràs” i no ho he fet, en aquest sentit, no he canviat, sinó que les meves idees s’han tornat més clares: em sento catalana, en cap cas espanyola.

Crec que aquest “reportatge” només fa que alimentar un odi que pressentia que existia però fins aquestes últimes vacances no he pogut constatar. No tothom es deixa influenciar per aquests documentals i comentaris totalment partidistes, però hi ha gent que sí i això és del tot preocupant. Em considero catalana i amb els amics parlo català, si vaig fora Catalunya òbviament m’intento adaptar a l’idioma que parlen (si el conec) però amb els meus companys continuo parlant en català. Doncs bé, aquestes últimes vacances he estat a Astúries i tot contemplant la platja de Gijón i fent comentaris sobre aquesta, em va venir a trobar un home d’allà. Aquest em va acusar de ser una separatista per parlar català, va seguir dient-nos que els catalans som uns “ansiosos de poder”, uns prepotents i uns xenòfobs per la manera en com tractàvem i tractem els castellans... Ens ho vam agafar amb conya i li vam seguir una mica la corrent amb comentaris totalment irònics, fins que ens vam cansar i vam marxar, això si amb una ràbia, perquè a mi aquestes coses em poden, perquè no crec que faci res per merèixer comentaris d’aquest tipus o mirades de superioritat. Únicament sóc catalana i així ho sento.

Som - Obrint Pas

M de...

Avui he vist la N.!! Ha vingut uns dies de vacances ja que a Suïssa no tenen classes. Tenia moltíssimes ganes de veure-la i de xerrar amb ella, tot i que durant aquests mesos ens hem enviat mails quilomètrics per no enyorar les llargues xerrades que teniem aquí. Estic molt contenta! M’ha fet tantíssima il·lusió veure-la així d’animada i explicant-me tot el que ha fet per allà... Ara només tinc ganes que arribi maig per visitar-la!!

A més de veure la N., a mitja tarda m’ha trucat en D. per donar-me una bona notícia. Com que jo passava la tarda fora del pis, li havia encarregat la feina d’anar mirant internet per veure si apareixia alguna de les notes que em faltava per saber. Total, que em truca preguntant si la M és de "Motable", i jo lenta com sóc pels acudit no ho pillava.... Doncs bé, que he tret matricula! No sé ben bé com ho he fet, però tampoc ho penso preguntar! En resum, m’he trobat jo tota emocionada per portal de l’àngel cridant que no em creia que havia tret matricula d’honor d’una assignatura!!! Si és que no podia acabar la carrera sense saber què es sent traient una matricula :P!

Per celebrar-ho m’he comprat una faldilla desigual moníssima!!

3, 2, 1... Compte Enrere!

Després d’uns dies de desconnexió total, després d’aquesta setmaneta de vacances.... tornem a començar! (Sant tornem-hi, com diu el meu pare). Aquests dies han estat una mica estranys per allà dalt, potser ho esperava diferent i m’ha decepcionat una mica, però tot i això les bones estones i la companyia és el que compte i d’això no em puc queixar gens!

Avui he estat a casa i he baixat al poble a donar una volta amb ma mare. M’he trobat dues companyes de classe: una amb la seva filla petita d’un any, i l’altra amb el seu “marit” comprant coses per la casa. Ara ho penso i veig com de diferents han estat els nostres camins. Veig que amb elles ja no m’hi lliga res, només estones de pati jugant a "sorra-fina"; hem seguit camins totalment diferents i quan et trobes pel carrer i intentes xerrar d’alguna cosa creix un silenci difícil de suportar després del típic “ei, com et va tot?”. Es sorprenen quan em pregunten què tal els estudis i els hi dic que estic acabant la carrera, diuen “ja???”, i tenen tota la raó del món: passa massa ràpid el temps!! Crec que les tres després de trobar-nos hem analitzat i comparat les tres situacions: jo, per exemple, encara no em veig amb una nena i una casa.

Per mi, ara comença el compte enrere. Demà de nou a classe i no per gaire temps ja que només queda un trimestre!! Tres mesos... i la universitat haurà acabat... Encara no m’ho puc creure, ho enyoraré tantíssimmm! 4 anys que han passat volant, bé, volant és poc; però tot té un cicle i aquest s’està acabant... Tot i que sé que potser m’esperen coses millors no puc deixar de sentir certa nostàlgia per allò que encara no ha ni acabat. He d’aprofitar les últimes 10 setmanes de classe, se’m barreja una certa sensació de voler-les aprofitar amb la pena de pensar que només són 10... :’(



COMENÇA EL COMPTE ENRERE!!

Comencen les vacances!

Aquest cap de setmana: fantàstic! Sense fer res, descansant, estirada al sofà a estones, sense preocupacions, fent mandres, sortint una estona a fer un cafetó, veient la família, avorrint-me amb la intenció d’avorrir-me, pensant en no res, rient, fent el tontu per casa...

i demà... Cap a Astúries!! Amb moltíssimes ganes de passar-ho bé i de relaxar-me!! Siiii!!


I ara.... només falta... la maleta!!

**i l'examen més xungu.. Aprovat!! ue!!**