24 de setembre 2007

Com colònies...

Després de dues setmanes sense connexió a Internet, sembla que avui el Sr. Wifi s’ha apiadat de mi i m’ha deixat comprovar la meva bústia de correu i poques coses més... L’estada per aquestes terres està sent prou bona. Ens passem el dia tancats a un hotel molt luxós i ben aïllat de la civilització, fem moltes hores de classes i cursets i conyes vàries; les úniques estones que tenim lliures ens toca fer activitats esportives en grups... Semblen colònies però amb classes i a “lo pijo”, fins i tot els primers dies em vaig ratllar i ho trobava “sectari”, però ara que ens coneixem més i que ens passem les nits de festa en festa, no em sembla tant “agobiant”. Crec que estic sortint més en aquestes 3 setmanes que en tot l’estiu, i tema alcohol... buffffffffff!!!!! Però es que si no fos per aquestes nits/estones de desmadre, crec que acabaria parant boja!


Tot i això, enyoro poder expressar-me en català. La setmana passada els catalans vam ser molt criticats perquè entre nosaltres parlàvem català. Per mi és inevitable parlar en català amb la gent de Catalunya, però els de fora i els de protocol no ho entenen així, gr!! Bé, això és el seu problema perquè no hi penso renunciar! Si a la conversa hi participa algú que no entén el català òbviament parlaré en castellà, però si no és així i entre nosaltres estem acostumats en català... per què hauria de canviar? Van dient que som uns mal educats i no els hi tenim cap tipus de respecte, potser serà això... :P


Dilluns vinent ja seré a Barcelona i començaré a treballar de debò i s’hauran acabat les festes i les borratxeres.... Així que a aprofitar el que em queda...



**Siempre que quiera de Muchachito, perquè em recorda les borratxeres i festes d'aquests dies**

07 de setembre 2007

Cap a Madrid...

Estic nerviosa, molt nerviosa, però també una mica il·lusionada. Tot i que si hi dono gaires voltes, em comencen a sortir dubtes i més dubtes... Dilluns començo a treballar i marxo a Madrid, només hi estaré un mes però buuuffff!! m’impressiona!

Per un costat tinc moltes ganes d’anar-hi i de conèixer gent nova, però per l’altre em fa una mica de por. No sé si m’agradarà la feina, però si no ho provo no ho sabré... Per tant, Madrid tremola que vaig cap allà!

Així que passaré l’11 de setembre fora de Catalunya, sense senyeres, ni estelades, ni concerts... Ara només em queda aprofitar tant com pugui aquest cap de setmana abans de començar a treballar “d’allò pel que he estudiat 4 anys”.




**Tot i no ser-hi per La Diada, aquest dissabte espero poder disfrutar moltíssim amb un concert d’Obrint Pas que em recordi l’11 de setembre de l’any passat.**