LLICENCIADAAA!!!

Bufff... Ja fa una setmana que sóc a casa i m’han passat moltes i moltes coses! Però bé, la més important és que avui ha sortit la última nota i SÓC ECONOMISTA!!! Em fa moltíssima il·lusió, però molta!! (m’he fet un autoregal i tot! jeje). I a casa, estan tots la mar de feliços! Diumenge vam fer un dinar amb tota la família per celebrar el sant de ma mare, i em van sorprendre amb un mega pastís de la meva foto de l’orla!! No m’ho esperava gens i va ser una sorpresa super curradaaaa!!!! Jo anava segura que fèiem el dinar per celebrar el sant de la meva mare, i al final l’estrella de la festa vaig ser jo. A més, els meus pares es van currar un àlbum de fotos meves des del naixement fins ara, va ser tot un REGAL!! No el paro de mirar!

Els meus pares estan contentíssims i jo crec que estic més contenta per ells que per mi, ja que realment són ells qui es mereixen aquest títol perquè l’han pagat i perquè gràcies a la seva feina i els seus esforços jo he pogut estudiar, i el més difícil: m’han sabut motivar per a poder/voler estudiar. En el seu moment, la meva mare no va poder estudiar (i el meu pare que podia, no volia! gr! Si ja diuen que el món està mal repartit) per això sé que ara valora més que d’altra gent que jo hagi acabat una carrera. Potser ella no s’ha pogut dedicar a allò que realment hauria volgut perquè eren altres temps i no sempre es podia, però ara ja fa allò que li agrada, potser no és allò amb què va somiar però sí una feina que la motiva, i això tal i com està el món és molt important. No em vull posar nostàlgica, ni sentimentalista, però sent sincera a casa meva s’ho han currat moltíssim des de sempre i tinc sort de tenir uns pares que no em mereixo!!

I des de diumenge que em sap més greu que mai haver estat tan borde la setmana passada, perquè vaig passar uns dies que déu n’hi do! Ho enyorava tot i no volia estar a casa, però sembla que aquesta enyorança va desapareixent i començo a sentir-me més còmode.... Em toca agafar aire i carregar-me de paciència!!

Tema sopar de gala! El lloc on anàvem i la roba que dúiem crec que el van fer molt especial. No sé massa com explicar-ho, només sé que ho vaig passar de conya! Vam beure tot el què vam poder, vam riure molt, vam ballar encara més i em vaig abraçar amb tots els qui no tornaré a coincidir. Potser l’abraçada amb la I. va ser la més toveta de la nit, perquè sé del cert que no ens tornarem a veure i perquè hem compartit una etapa important de les nostres vides que difícilment oblidarem. En canvi, amb la N. i la M. sé que hi puc comptar i que ja no són les amigues de la uni sinó amigues de veritat, segurament tot i la distància trobarem la manera.

I prouuuuu de tonteries!!! Ara toca passar pàgina i disfrutar d’aquest estiu perquè al setembre començo una nova història!



**va ser escrit dimarts 03/07/07**