Mil coses

Fa temps que no escric al bloc. A vegades penso que ho hauria de fer però o no em ve de gust o no vull deixar escrit el què penso aquests dies. Tinc tonteries escrites per l’ordinador, però de moment no tinc pensat penjar-les. Potser perquè implicaria assumir-les i no vull, potser perquè hi ha coses que fan mal i no m’agraden, potser perquè... Mil coses.

Aquests mesos els podria definir com intensos. Per la quantitat de coses que he viscut, tota la gent a qui he conegut, tot el que estic aprenent, tot allò que vaig deixant enrere (volent o sense voler), nous projectes que vaig assumint, decisions que es van prenent sense saber que les prenc, decisions que es prenen sabent que s’estan prenent.

Segurament recordaré aquesta època com una barreja de sentiments, com un dia de bon humor i dos de mal humor, com les ganes de plorar contingudes, com els riures sense motiu, com la història de mai acabar.

Tot està canviant, és llei de vida. Jo canvio, ell canvia, el meu voltant canvia,... i què hi puc fer? Jo continuo sent la mateixa tot i tenir diferents obligacions. M’adono que no puc fer-ho seguir tot, que hi ha coses que es van deixant, que encara no he aprés a triplicar-me, ni a duplicar-me... i ja tampoc cal que n’aprengui perquè no tindria sentit, potser seria més interessant aprendre a teletransportar-me...