money, money...

A mi sempre m’han dit que els diners no donen la felicitat, i crec que és veritat. No només penso això, sinó que també crec que amb salut, feina i “amor” (amistat o com li vulgueu dir), ja n’hi ha suficient. Sona a tòpic, però és veritat. I no diré per què crec que en tinc prou amb això, ja que els motius sobren i també són els típics i tòpics.

Si em demanessin que poses un valor a alguna de les meves amistats o relacions personals, no en podria posar. Si em diguessin que qualsevol valor que demanés (per alt que fos), em seria bescanviat per l’amistat, fliparia. Així de simple. Perquè no crec que es pugui comparar “amor, amistat o com li vulgueu dir” i diners, perquè els diners mai em podrien reportar la mateixa felicitat que em pot reportar una relació afectiva.

Hi ha, però, qui no entén de relacions i es pensa que els diners ho són tot. I deixant-se portar per l'egoisme, fan mal a qui no n’haurien de fer... Sembla mentida. I em sembla patètic.

Sé que si realment algú posa preu a una amistat, no es mereix aquella amistat. Però també sé que això és molt fàcil de dir, però no de pair. I em sap greu que pel món hi hagi gent d’aquesta mena, d’aquests que s’aprofiten dels altres pel seu propi benefici sense pensar si realment val la pena tot el que estan fent. El més trist de tot és que quan s’adonin, serà massa tard per rectificar.

I sí, sé que aquesta societat fomenta aquesta manera de pensar i de fer. Perquè ens movem pel consumisme. I no puc dir que jo en sigui una excepció perquè sí, segurament sóc una consumista, però sóc conscient del què té valor a la meva vida i del què no. Sé que hi ha coses que els diners mai podran comprar, i una d’elles és la meva felicitat.

*i poso aquí la banda sonora d'aquest post, és el que escoltava mentre ho escrivia: http://es.youtube.com/watch?v=Uik8nDm9FLI

[Vull aclarir que quan parlo de què els diners no donen la felicitat, ni em refereixo ni vull incloure en aquesta afirmació a aquells col·lectius socials que no arriben a un llindar mínim de renda. Per aquests, òbviament, que els diners són totalment necessaris, però això ja és un altre tema, i no pretenc entrar-hi ni parlar-ne (ja en vaig parlar prou durant la carrera).]