Ja fa un any!

Al gener va fer un any que vaig obrir aquest blog. Entre la feina i el que no és feina, se’m va passar totalment per alt el dia. Aquests últims mesos, he tingut això més mort que viu, si he de ser sincera... i la veritat és que em sap greu.

Ara fa un any vaig signar un precontracte per l’empresa on sóc ara. No estava segura de si feia bé o malament i tampoc ho sé ara. Reconec que tal i com algú ja m’advertia, aquesta feina és estressant i sobretot aquests mesos. Tan estressant com que la meva vida social s’ha vist totalment reduïda (per no dir quasi anul·lada) durant el mes de gener. Ara sembla que tinc “sort” ja que el meu número d’hores extres s’ha vist reduït a 0 durant el mes de febrer, tot i que hagués preferit que fos al revés, almenys hauria gaudit una mica més dels últims dies d’en D. a Bcn. Mai estem contents! Jeje.

Si no tinc en compte el volum d’hores de dedicació en aquesta feina, podria dir que el balanç és positiu ja que estic aprenent moltíssim (que això és el més important, al cap i a la fi). Però bé, crec que ara tampoc és el moment per fer valoracions del món de l’auditoria, ja que és la pitjor època. La valoració la deixo pel juny però espero recordar-me d’aquests mesos d’estrès... jeje.

He fet moltes més coses durant aquest any... Crec que la més important ha estat que m’he llicenciat i he acabat la universitat, amb tot el que això implica: deixar de veure un munt de gent. Ara em dóna la sensació que fa una eternitat que he acabat la uni, i no fa ni un any. Així que o bé tinc una memòria peix (que pot ser) o bé la feina m’ha absorbit de tal manera que he oblidat la meva vida abans del setembre...

M’agradaria dir que tinc les coses més clares que fa un any però la veritat és que les tinc encara més liades. És més, tranquil·lament podria tornar a acabar el post de la mateixa manera que ho vaig fer fa un any:

“I l’any vinent, on seré? Aquests anys a Barcelona m’han fet créixer, m’han passat un munt de coses però sempre he sabut (més o menys) què faria l’any següent però ara...: No en tinc ni idea! Ni sé on viuré, ni què faré; i la veritat, tampoc em plantejo saber-ho... a gaudir dels últims mesos i sobretot, no pensar-hi, perquè per moltes voltes que hi doni, res serà com hagi planejat!”