De sopar!

Ahir vaig sopar amb el meu germà i la L. Mai hagués pensat que soparíem junts els tres, era estrany.. Va ser una mica de coincidència però ho vam passar molt bé. En principi en M. havia quedat per sopar i sortir de festa, però plovia força i al final van decidir cancel·lar els plans. La L porta dies així xafada per temes amorosos, i volia que s’animés i vaig convidar-la a sopar a casa de tranquis, per criticar una mica a tothom i quedar-nos una mica més descansades. Però bé, al final, va ser un sopar d’aquells en què s’intenta solucionar el món des de la mateixa taula. Ens vam allargar fins casi les dues, això és senyal que ens ho estàvem passant bé perquè ningú s’havia mogut de la taula des de que ens hi vam asseure per sopar. Sense adonar-nos es va anar fent tard i estàvem bé allà xerrant, a més, entre en M i jo vam evitar de totes totes que ella penses en el que avui li torna a voltar pel cap. M’agradaria poder ajudar-la o canviar les coses tal com crec que haurien de ser, però això no es pot fer. Quan a l’estiu jo estava ratllada i trista per temes similars, recordo que ella em deia el mateix: “es que l’agafaria i li diria quatre coses i aclariria tot això”, sento que a mi m’agradaria fer ara el mateix amb el seu tema però no ho puc fer...