i la memòria?

Argh! Quin vespre!
Sóc una despistada! Últimament m’oblido de tot. A principis de gener ja em vaig adonar que m’oblidava de les coses, i vaig començar anar amunt i avall amb post-it’s, que si l’agenda, que si ara m’ho apunto a la mà per no oblidar-me,… i això va a pitjor! On ha anat la meva memòria? Que se n’ha fet d’ella? Vale, ho reconec, sempre he estat una persona una mica despistada però d’aquell tipus que sempre sabem on és tot, què hem de fer exactament, de recordar noms bé... doncs no, ara ja no, no pot ser! M’oblido de tot i avui ja ha estat la hòstia! Com puc haver perdut aquell paper!!?? Doncs bé, és fàcil d’entendre, a veure, pensa-hi: em van trucar, vaig buscar un foli per escriure les dades, vaig agafar el diari ADN de divendres, ho vaig anotar, el vaig deixar sobre la taula del menjador, fins aqui tot bé... el que no entenc és per quin estrany motiu ho vaig llençar a les escombraries!!! Vale, sí, era un diari passat però no de feia tant, no havia fet ni el sudoku... Ara fins i tot fa gràcia, resulta còmic, però quan me n’he adonat m’he enfadat únicament amb mi per ser tannn despistada i per no fixar-me i per oblidar-me... Si és que...



[**Avui l’he tornat a veure i m’ha agafat l’angoixa aquella i els nervis i no m’agrada aquesta sensació...]