Va d'entrevistes...

Avui he fet una segona entrevista, ha estat estrany ja que no era ben bé una entrevista sinó més aviat un examen. La veritat és que dubto passar-lo però només que em truquessin el divendres dient-me que vaig passar la primera entrevista d’anglès ja em va fer il·lusió. El tema “idiomes” sempre m’ha ratllat, quan anava al col·legi era qui en sabia més, al institut també, i arribo a la uni i m’adono que em faltava moltíssim per aprendre. Em vaig començar a obsessionar i cada any he fet classes per millorar-lo però noto que em falta fluïdesa a l’hora de parlar-lo, estic com estancada i clar, això únicament es millora marxant a l’estranger. Total, que no pensava passar la fase de l’entrevista i l’examen d’anglès i passar-ho em va fer molta il·lusió, ja que per mi això significa que realment no sóc tant dolenta xerrant en anglès! Tot i això, dubto que em tornin a trucar, l’examen d’avui l’he trobat dificilet però bueno... ara ja esta, tampoc cal donar-hi gaires voltes més!

Per celebrar-ho hem anat a dinar fora amb en M., i què hem celebrat? Doncs res en concret, que he fet una altra entrevista “rara” i que no teníem ganes de cuinar i quedar-nos al pis. Per acabar bé la tarda he decidit fer campana de classe; a canvi, però, prometo fer una mica de feina atrassada de tots aquests dies. Això si, primer he vist el cor que no el segueixo però és important veure’l de tant en tant i així aprofitar per estar una estona estirada al sofà.