Snow!

Ahir vaig anar a fer snow, avui estic plena de morats i tinc unes “agulletes”… buf! Tot i les caigudes (que no van ser poques) i el mal, doncs ha valgut la pena. Fa un any, volia intentar-ho però em feia com “cosa” perquè jo mai havia anat a esquiar, ni tan sols recordava la última vegada què havia vist tanta neu junta, així que ho anava allargant i anava donant llargues a qui m’ho demanava. Aquest any, però, em venia de gust, realment ho volia provar i ho volia provar amb ell, no volia que ningú més me n’ensenyés, ni volia anar-hi amb cap altre persona, només amb ell. M’agrada quan m’explica com ho he de fer i a més, sento, que m’ho explica de tal manera perquè em faci el menys mal possible (però amb l’snow, el mal és inevitable). Em fa sentir més segura.

Total, ahir vam anar a fer snow i va ser molt divertit, vaig riure moltíssim. A més, quan vaig aconseguir fer una baixada sencera vaig ser la persona més feliç del món, i em vaig girar, el vaig veure i vaig saber que ell també n’estava de content. Han valgut la pena totes les caigudes d'ahir i totes les "agulletes" d’avui!