Constipada...

Estic constipada! No és un refredat de febre sinó bàsicament de mocs, i aquests són els que més odio, perquè vaig amunt i avall amb tot de kleenex. N’he acabat les existències al pis i també a tothom qui conec, demanant-ne. Odio aquesta sensació de no sentir res o sentir-ho fluixet perquè les orelles les tinc ben tapades i odio estar tot el dia gotejant, i encara més, odio que els ulls em plorin per ves a saber quin motiu del cos humà. Total, que estic feta un rebrec ben arrugat. Em fa ràbia aquest terme mig, que no estàs ni començant el constipat ni acabant-lo, estic al mig... Argh!! Quina ràbia!!! No m’agrada no poder olorar i sentir el nas tot tapat i aquesta veu a constipada que faig, que tothom flipa quan em poso a parlar perquè sembla que estigui a punt de posar-me a plorar!!! Argh!!!

Però bé, tot i això, vaig a classe i faig vida normal. I tan normal que sembla ser la meva vida! Avui un cop he acabat classes he volgut anar a saludar els meus companys de feina de l’estiu. Feia molt que no hi anava i sabia que si ho seguia deixant per més endavant, al final acabaria sense veure’ls fins a saber quan... Ara feia mesos que no sabia d’ells, i anava cap a la feina i pensava “jaja, imagina’t que ja no hi és, que l’han tancat o a saber què” i reia, pensant “se te’n va...”, però no! No anava pas tan equivocada! Perquè el que he trobat i el que imaginava ve a ser el mateix. He arribat, he entrat i m’he trobat amb dos nois que no coneixia de res, després he vist l’A., encara sort. M’ha sabut molt greu, perquè em feia gràcia veure’ls i riure una estona explicant-nos què hem fet i què fem, i total,que tots han estat promocionats o cap aquí i cap allà! Total que no només hi ha canvis i passen coses en la meva vida sinó que els altres també déu n’hi do! Ens menys de tres mesos... quina de canvis! M’he quedat amb les ganes de veure’ls. :(

I parlant de canvis... Ahir em van trucar de l’empresa on vaig fer la primera entrevista en anglès i l’examen estrany, i per sorpresa meva, l'he passat!! Doncs res, que em queda una última entrevista, i ja era hora, perquè això s’estava allargant una mica massa, tanta entrevista, tan examen i tanta conya! Hombre! Ja veurem com va aquesta última...