decepcionada?

Sense ganes d’escriure. Del tot decepcionada. A vegades penso que no entenc res.

Molt bé avui em donen la feina, no he acabat la carrera i ja tinc treball per l’any vinent, perfecte! El que no entenc és perquè tothom s’anima excepte qui més m’importa que s’animi. Avere, que algú m’ho expliqui... Sé que no està passant pel seu millor moment, però una única cosa bona que tenim per celebrar i ho desaprofitem. Home! Doncs no ho entenc..., que vinguin i m’ho expliquin!

Bé, demà serà un altre dia i sé que riure d’això que escric perquè penso que s’animarà i que li semblarà perfecte que ja tingui feina. No em puc creure que fa un mes estiguéssim plantejant marxar a viure junts pel setembre i ara mateix estiguem que no sabem on serem... Si ell ha de marxar jo hi estava disposada, però ara tinc feina aquí... No sé on serem, si ell allà i jo aquí,o bé els dos aquí... No ho sé! Només sé que vull estar amb ell, i que si per qüestions de feina hem de fer un aquí i l’altra allà, doncs s’intentarà o almenys jo ho intentaré. Millor no pensar en situacions que no sabem ni si passaran... crec...