És dijous!

Ja és dijous!
M’agraden els dijous. Per mi signifiquen que ha acabat la setmana, que he de fer la maleta per baixar a casa, que ja és divendres, que arriba el finde, que podré explicar tot el què m’ha passat durant la setmana a la L.... A més, des de fa uns anys, els dijous són nostres. És el dia que ens veiem més estona de la setmana, quasi des de sempre que ja el tenim reservat per anar a sopar i xerrar i estar junts. I avui tinc moltíssimes ganes de veure’l perquè està una mica trist i jo tinc ganes d’animar-lo.

Tot és ben estrany, quan has passat uns mals dies i has estat trista i sembla que ja passa, que et tornes animar... No sé per quin estrany motiu, les persones del teu voltant t’expliquen coses que et fan tornar a posar trista, perquè t’ho expliquen persones a qui estimes i et preocupa tot allò que els preocupa. Feia dies que ja notava la veu de la meva mare diferent, i avui m’ha explicat què passa. Aquest cap de setmana més que cap altre vull estar a casa, vull veure’ls i vull parlar amb ells. Tot i que sé que aquí a Barcelona queda una part de mi que tampoc està gaire animada però sobre això en parlarem avui i sé que ell entén que aquest finde hagi d’estar a casa.

Ju! Tenia ganes de parlar de coses animades, però això és el que avui passa pel meu caparró i no puc evitar escriure-ho... Ha quedat una mica de "mix bo-dolent".